17. Saül va dir a David:– Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor.Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
18. David va respondre a Saül:– Qui sóc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei?
19. Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita.
20. Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé,
21. perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.»Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre.
22. I manà als seus consellers:– Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei.
23. Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué:– ¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no sóc més que un home pobre i insignificant.
24. Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David.