13. Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa
14. i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.
15. En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por.
16. Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.
17. Saül va dir a David:– Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor.Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
18. David va respondre a Saül:– Qui sóc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei?
19. Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita.