15. Anna va respondre:– No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor.
16. No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
17. Elí va dir:– Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat.
18. Ella respongué:– Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.
19. L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella.
20. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»