21. i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
22. Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,
23. va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
24. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
25. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.”
26. Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.