21. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m’hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut.
22. L’altra dona va replicar:– No! El meu fill és el viu i el teu és el mort.Però l’altra responia:– No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.I discutien així davant el rei.
23. Llavors el rei va dir:– Aquesta diu: “El meu fill és el viu i el teu és el mort”; i aquesta altra diu: “No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.”
24. El rei va ordenar:– Porteu-me una espasa.Li van portar l’espasa,
25. i aleshores digué:– Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.
26. A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:– No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!En canvi, l’altra deia:– Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!
27. Llavors el rei va sentenciar:– Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.
28. Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.