32. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar,
33. i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
34. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
35. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s’havia escampat fins al fons del carro.
36. A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit:– Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
37. El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar.
38. Van rentar el carro amb l’aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.