19. Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.
20. Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra.
21. Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22. Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué:– Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
23. Els consellers del rei dels arameus li van dir:– El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells.
24. Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors.
25. Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.Benadad va fer cas d’aquest consell i va actuar tal com li deien.
26. L’any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec per atacar Israel.
27. També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d’ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.
28. Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor.”