14. El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15. En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom
16. després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles.
17. Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove.
18. Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres.
19. El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina.
20. La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó.
21. D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:– Deixa’m anar al meu país.