41. Tots els qui sentien la remor d’aquella multitud en marxa i l’entrexoc de les armes quedaven espantats. Aquell exèrcit era realment gran i poderós!
42. Judes i les seves tropes van entaular batalla. Al primer xoc, van caure uns sis-cents homes de l’exèrcit del rei.
43. Eleazar, anomenat l’Avaran, va veure un dels elefants protegit amb cuirasses reials, que sobresortia de les altres bèsties per la seva corpulència. Pensant-se que duia el rei,
44. va sacrificar la vida per salvar el seu poble i guanyar-se un nom immortal.
45. Eleazar, doncs, es llançà audaçment per entremig de la falange enemiga matant a tort i a dret i fent recular l’enemic a banda i banda.
46. S’esmunyí sota mateix de l’elefant i li va donar un cop mortal. L’elefant es desplomà sobre Eleazar, que va morir allí mateix.
47. Però els jueus, en comprovar la força de l’exèrcit reial i l’empenta dels seus homes, es van retirar.
48. L’exèrcit del rei va pujar a Jerusalem per atacar els jueus. El rei va dirigir les seves forces cap a Judea i la muntanya de Sió.
49. Va fer les paus amb els jueus de Betsur, que hagueren d’evacuar la ciutat per manca de queviures per a continuar sostenint el setge, i més aquell any, que era de repòs sabàtic per a la terra.
50. El rei ocupà Betsur i va apostar-hi una guarnició per a defensar-la.
51. Després va assetjar el santuari durant molts dies i va emplaçar-hi plataformes de tir i màquines d’assalt, llançaflames, balistes i catapultes per a disparar dards i tota mena de projectils.
52. També els jueus construïren màquines per a destruir les de l’enemic i van mantenir la lluita durant molts dies.
53. Però aquell era un any sabàtic, i per això no hi havia provisions als magatzems; a més, els qui havien estat rescatats dels països pagans i havien arribat a Judea, havien acabat les reserves disponibles.
54. Com que la fam es feia sentir cada cop més, uns quants homes es van quedar al temple i els altres es dispersaren cadascú pel seu costat.