28. En sentir tot això, el rei es va enfurismar. Va reunir tots els anomenats «amics del rei», els oficials del seu exèrcit i els comandants de la cavalleria.
29. A més, féu venir tropes mercenàries d’altres reialmes i de diverses illes gregues.
30. Les seves forces eren cent mil soldats d’infanteria, vint mil soldats de cavalleria i trenta-dos elefants de combat.
31. Passaren per Idumea i van assetjar Betsur, fent servir màquines d’assalt. El combat va durar molts dies. Però els de Betsur feren una sortida, incendiaren les màquines i van continuar intrèpidament la lluita.
32. Judes, per la seva part, aixecà el setge de la ciutadella de Jerusalem i va prendre posicions a Betzacarià, davant per davant del campament del rei.
33. L’endemà, a trenc d’alba, el rei va conduir el seu exèrcit a marxes forçades camí de Betzacarià. Les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes.
34. Els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de móres.
35. Les bèsties estaven repartides entre les falanges d’infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits.
36. Aquests s’anticipaven als moviments de la bèstia i l’acompanyaven arreu sense allunyar-se’n mai.
37. Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l’home que el menava.
38. El rei havia situat la resta de la cavalleria als dos flancs de l’exèrcit per hostilitzar l’enemic i cobrir les falanges.
39. Quan el sol es va reflectir en els escuts d’or i de bronze, les muntanyes refulgiren i brillaren com torxes de foc.
40. Una part de l’exèrcit reial es va desplegar pels cims, i l’altra al peu de la muntanya: l’avenç es feia de manera segura i ordenada.
41. Tots els qui sentien la remor d’aquella multitud en marxa i l’entrexoc de les armes quedaven espantats. Aquell exèrcit era realment gran i poderós!