15. – S’han aliat contra nosaltres, amb intenció d’exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans.
16. Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar què podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics.
17. Judes va dir al seu germà Simó:– Tria’t uns quants homes i vés-te’n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germà Jonatan contra la regió de Galaad.
18. Judes confià les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquè asseguressin la defensa de Judea.
19. I els donà aquesta ordre:– Governeu el poble, però no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hàgim tornat.
20. Simó, amb tres mil homes, marxà cap a Galilea, i Judes, amb vuit mil, cap a la regió de Galaad.
21. Simó, doncs, se n’anà cap a Galilea, i després de nombrosos combats va derrotar els pagans completament,
22. i els perseguí fins a les portes de Ptolemaida. Els causà unes tres mil baixes i s’apoderà de tot el que duien.
23. Després va prendre amb ell els jueus de Galilea i d’Arbata amb les dones, els fills i tots els seus béns i els va conduir fins a Judea enmig d’una gran alegria.
24. Mentrestant, Judes Macabeu i el seu germà Jonatan van passar el Jordà. I després de tres dies de marxa pel desert,
25. es van trobar amb els nabateus, que els van rebre en so de pau i els contaren tot el que passaven els seus germans israelites de la regió de Galaad.