20. En veure la derrota dels seus i el campament cremant, amb el fum que mostrava ben clarament el que havia passat,
21. els enemics van comprendre la situació i quedaren esgarrifats. I en adonar-se encara que l’exèrcit de Judes era a la plana, format en ordre de batalla,
22. van fugir tots al país dels filisteus.
23. Llavors Judes va tornar enrere a saquejar el campament enemic: van arreplegar una gran quantitat d’or i de plata, de teixits de porpra violeta i de porpra marina, i moltes més riqueses.
24. A la tornada, lloaven i beneïen Déu tot cantant: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
25. Aquell dia Israel havia obtingut la salvació.
26. Els estrangers que es pogueren escapar van presentar-se a Lísies i li explicaren tot el que havia passat.
27. Les notícies el van deixar trasbalsat i atuït. No eren pas aquests els seus plans contra Israel, i els resultats tampoc no responien a les ordres que el rei li havia donat.
28. L’any següent, Lísies va reunir seixanta mil homes escollits d’infanteria i cinc mil de cavalleria per combatre els jueus.
29. Arribaren a Idumea i van acampar a Betsur. Judes va sortir-los al pas amb deu mil homes.
30. En veure aquell exèrcit tan poderós, va fer aquesta pregària:– Ets beneït, salvador d’Israel, tu que vas trencar l’escomesa del gegant Goliat mitjançant el teu servent David i vas posar en mans de Jonatan, fill de Saül, i del seu escuder l’exèrcit dels filisteus.
31. Posa ara aquest exèrcit en mans del teu poble d’Israel. Que aquests pagans s’hagin d’avergonyir dels seus soldats i dels seus cavalls.
32. Que el pànic els atenalli! Fon l’audàcia que els neix de la seva força. Que la derrota els trasbalsi.