26. La fama de Judes arribà fins al rei Antíoc. I els pobles pagans comentaven les campanyes de Judes.
27. Quan Antíoc va sentir tot el que es deia, es va enfurismar i manà que es mobilitzés un exèrcit molt poderós format per totes les forces del seu reialme.
28. Va obrir les seves arques i repartí als soldats la paga d’un any, amb l’ordre d’estar preparats per a qualsevol emergència.
29. Però després s’adonà que les arques havien quedat buides i que l’aportació que treia dels impostos de la província era magra per culpa de les sedicions i de la misèria que ell mateix havia provocat en el país suprimint unes lleis que ja existien de temps immemorial.
30. I va tenir por que, com ja li havia passat més d’una vegada, no en tingués prou per a les despeses i els regals que solia repartir amb una prodigalitat molt superior a la dels seus antecessors.
31. Amb aquesta preocupació tan urgent decidí d’anar-se’n a Pèrsia per recaptar els impostos d’aquelles províncies i arreplegar així una bona quantitat de diners.
32. El rei Antíoc confià a Lísies, membre il·lustre dels anomenats parents del rei, el govern del regne des de l’Eufrates fins a la frontera d’Egipte,
33. i li encomanà l’educació del seu fill Antíoc, fins que ell tornés.
34. Va deixar-li la meitat de l’exèrcit i els elefants i li donà instruccions sobre tots els seus plans, en particular sobre els habitants de Judea i de Jerusalem:
35. havia d’enviar contra ells un exèrcit per destrossar i destruir la força d’Israel i el poc que restava de Jerusalem, perquè d’aquell lloc no en quedés ni el record.