33. criden de goig els arbres del bosc,en veure que ve el Senyor,que ve a judicar la terra.
34. »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!Perdura eternament el seu amor.
35. I digueu: “Salva’ns,Déu que ets la nostra salvació,aplega’ns i allibera’nsd’entre les nacions!En donarem gràcies al teu nom,que és sant,i ens gloriarem de lloar-te.
36. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,des de sempre i per sempre!”»I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
37. David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.