5. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.
6. Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res.
7. Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
8. Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.
9. Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10. Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit,
11. i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
12. Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi.
13. Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi.
14. El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants.